Sa Dragonera Natural Park is made up of three islets, Illot des Pantaleu, Sa Mitjana and Sa Dragonera. With a land surface of 274 hectares, the entire Park, along with a considerable marine area, has been declared a Site of Community Importance (SCI) and an Area of Special Protection for Birds, thus also forming part of the Natura 2000 Network.

Located just off the south-western coast of Mallorca, Sa Dragonera is separated from the main island by a small channel with a width of 800 m and a maximum depth of approximately 15 m.

The road to the conservation of this Park was not easy. In fact, the Park’s protection largely owes itself to the heavy pressures of the local people, who fought against attempts to develop the island in the 1970s. As a result, Sa Dragonera has become a symbol of Balearic conservationism. In 1987, the Consell de Mallorca purchased the island, which was declared a Natural Area of Special Interest until it finally became a Natural Park in 1995.



The park is open to visitors all year round.
The opening hours are from 10 to 16:30 h from 1 May to 30 October, Monday to Friday, and until 18:00 on weekends; and from 10 to 14.30 h the rest of the year.

The opening hours of the Reception Centre in Cala Lladó are from 10am to 4.30pm from 1st May to 30th October and from 10am to 2.30pm the rest of the year.


  • Please remain on the marked paths at all times.
  • The removal of any type of matter from the Park, living or inert, is not allowed.
  • Lighting fires is prohibited.
  • Pets are not allowed in the Park.
  • Please proceed quietly while in the Park and avoid making noise.
  • Sports activities other than hiking are not allowed in the Park.
  • Please take your waste with you.
  • Please do not feed the wall lizards or any other animals.
  • Fishing from the coast of the Park and collecting marine organisms are prohibited.
  • Camping is not allowed.






To access the island, there is a service via small boats that leave the docks of Sant Elm and the Port of Andratx between February and October.



The size of Sa Dragonera and its dry climate and relief, along with its marine influence, make for an exceptional natural wealth.

Sa Dragonera is home to 361 different plant species, 18 of which are endemic to the Balearics. The largest plant populations in the Park are the scrubland communities of wild olive (Olea europaea) and spurge olive (Cneorum tricoccon). Less extensive though extremely diverse are the plant communities that are found along the coast, on sea cliffs and in crevices and walls. In fact, it is the island’s jagged landscape that facilitates the growth of these plants.

The Park’s fauna is another of its most interesting aspects. Particularly worthy of note among the invertebrates that inhabit Sa Dragonera is the wall lizard population, an endemic subspecies (Podarcis lilfordi giglioli) that cannot be found anywhere else in the world, as well as the particular snail species (Iberellus balearicus), which is also endemic to the Balearic Islands.

The Park’s list of catalogued seafaring birds is extensive and includes the Audouin’s gull (Larus audouinii) and the Balearic shearwater (Puffinus mauretanicus), one of the few birds that are endemic to the Balearic Islands. Among the birds of prey found here, Sa Dragonera boasts the largest Eleonora’s falcon (Falco eleonorae) population in the archipelago.

As to the mammals, the bats are the Park’s only naturally existing group and include at least 5 species, some of which are migrant. All of the other mammals found here (rats, rabbits and mice) have been introduced to the island, and their presence is considered a threat to the autochthonous flora and fauna.

The waters and marine floor are included in the Park’s area of marine influence, which contains a well-conserved array of underwater ecosystems representative of the western Mediterranean. Particularly worthy of note for their diversity are the Posidonia oceanicaprairies, a refuge for countless marine species and coral communities.










-Cala Lledó Visitors’ Centre.
Telephone 971 18 06 32. Visiting hours: April-September: 10:00 am to 5:00 pm. October-March: 10:00 am to 3:00 pm.

-Far de Tramuntana (Lighthouse) Exhibition “En els camins de la mar” (“On the Roads of the Sea”)


-Tourist Information Office in Sant Elm, Andratx (open between May and October)
Avinguda Jaume I, 18. Telèfon 971 239205.

-Park Office at the Consell de Mallorca:
C/ General Riera, 111, 07010 Palma. Telephone 971 17 37 00

C/ Gremi de Corredors, 10-1r. Polígon de Son Rossinyol, 07009 Palma. Telephone 971 17 66 13

  • Fax 971 17 76 47






  • Itinerari de na Miranda
  • Itinerari del far des Llebeig
  • Itinerari del far de Tramuntana
  • Itinerari del far Vell


Itinerari de na Miranda

Duración:30 min


This is a very short itinerary, perfect for the hottest days of summer. Next to the lookout is a pine grove with tables and benches: an ideal spot for a picnic in the shade. The path crosses the most developed area of Dragonera, which is also the most diverse.


You can get to the island Dragonera from Sant Elm or Port d’Andratx. The shortest boat ride is from Sant Elm, which means the timetable from there is more flexible, with more departures. The catamarans from the Port d’Andratx are bigger, on the other hand, and give you a near complete view of the Andratx coastline. Once you arrive at the small pier Lledó you can speak to the Park staff and get all the information you need to make the most of your day out. You can access the cove directly from here, so if you want to take a quick dip in the sea you are just a few steps from the water. But be careful and look out for jellyfish — at times they concentrate in the port area. The beach is a tiny pebble beach shaded by tamarisks. The Sa Cova torrent ends here and has shaped the ground into a terraced landscape. Mastic grows so well here that they are high as trees. Pebbles guarantee clear, clean water. The cliffs around the inlet are made of conglomerate from the Miocene: different size stones cemented into a calcareous mould. The marine part of the Park consists of the waters and seabed around Dragonera up to the Mallorcan coast, including the islets Calafats, L’Illa Mitjana and Es Panteleu. It has a special protection status. The ten kilometres of Dragonera coastline host a representative and well-preserved example of western Mediterranean underwater ecosystems. A quick dive will show you a great variety of sea creatures: from limpets and stone crabs to various coastal fish species such as damselfish, comber, sand perch, white sea bream, common two-banded seabream, salema etc. Do not miss the opportunity to get to know them all.
From the houses you can see the Colomer tower on the other side of the beach. Walk towards it along the first path to the right, past some old henhouses and a pine grove. After a couple of bends you enter the Tancat de Tramuntana where some cultivated land and olive groves are preserved. These days they are only kept as a reminder of the area’s agricultural past, but they provide many bird species with olives and seeds. Behind the olive grove you see the small Lledó port, open towards southeast and with boats docked by the pier. The path makes a final turn that takes you to Na Miranda. To the left there is a little pine grove with some tables. From the lookout you can see the Punta des Calafats and just next to it a file of jagged reefs. To the right is the Illa Mitjana (island), it almost looks like it is part of the Santa Elm coastline. If you turn to face west there is a magnificent view of Na Pòpia with the top cut off by the Tramuntana hill, and the Far Vell lighthouse at the highest point. The walk continues among pine trees and olive terraces. Walk past the Torre des Colomer. The tower looks like it should feature in an operetta with its crenellations, the rounded gate and small window with a platform where doves take flight. The path joins the main path to the lighthouse just before the small Tramuntana hill. If you keep walking you will get to the lighthouse and if you take a left you will descend towards the port again.
Walking back and looking to your left is the path you took on the way up: terraces, olive groves, fields and the Torre de Colomer sticking out of the pine wood. Walk towards the south-west looking towards Na Pòpia. This 352-metre hill is the highest point on the island. Its incline towards the north follows the same pattern as the Serra de Tramuntana on Mallorca. They were shaped as a result of powerful folding action during the Early and Middle Miocene ages. As a result of a north-westerly compression the rock of the original platform rose and started overlapping, creating the outline you can see today. Na Pòpia is a name that was saved from obscurity and frequent visitors to Dragonera are well acquainted with it. The origin of the name is uncertain. One theory is that it is derived from the word popa in Catalan, meaning ‘breast of a woman or female animal’. Linguists confirm that using the image of a breast is not uncommon in place names. Na Pòpia is also known as the Puig el Far Vell or Cingle de na Guinavera. The latter perhaps derived from Catalan gavina—gull, alluding to the numerous colonies found there.
Gulls and lizards are the most common animals on the island. Their presence around you in summer is constant. The rustling of reptiles echoing footsteps and the screeching of gulls mix with a chorus of cicadas to provide a unique musical backdrop as you walk along the trails on Dragonera. Birds are one of the most interesting things to see on Dragonera. There are important colonies of sea birds nesting here, like the Cory’s shearwater, (Calonectris diomedea), the European shag (Phalacrocorax aristotelis) and Audouin’s gull (Larus audouinii); birds of prey like Eleonora’s falcon (Falco eleonorae), and migratory birds using the island as a stop to feed and rest. The black-headed gull, on the other hand, is subject to population control since their colonies might negatively affect the other birds on the island. The lizards (Podarcis lilfordi ssp. Giglioli) belong to a subspecies exclusive to Dragonera and are therefore important to protect. Lizards used to live all over the Balearic Islands, but the arrival of humans and other predators saw them disappear. They are now confined to small islands and islets.


Itinerari del far des Llebeig

Distancia:4532 m
Duración:3 h


This is the longest route, but possibly easier than the ascent to Far Vell. You can make a detour to the Llebeig tower and from there take the path leading down to the cove. The tower is the oldest building on the island, built towards the end of the 16th century.


Heading towards south-west you leave the reception centre behind and to the right of it another building that houses staff working on the island. The path ascends slightly and you will soon be high enough to see the small port known as Lledó. Arriving at the Garrots torrent there is an area with pine trees. Along the path you can see friar’s cowls, Arum pictum and sea onions. The torrent runs into Cala de S’Art (beach) where fishermen would fish for picarel using an artet — a kind of trawling net they threw out from land. The trail now skirts along the island’s south coast. Every now and then an old pine tree lends some shade to the path, letting you catch your breath. Wild olive trees and tree spurges dominate the landscape together with olive trees and buckthorn. In spring the tree spurges will catch your eye with their brilliant yellow colour, then as the year moves on their leaves turn red and eventually fall in the middle of summer, to combat the draught. You pass a water trough built next to the path to collect water from the rock — all this ingenuity to collect a little bit of moisture. Further on, by the lower part of the Cala Cucó torrent, you can see a water cistern built in the 19th century. This is a more significant construction that collected runoff water and watered cattle scattered around the fields.
A detour to the right lets you visit a lime kiln and a charcoal storage hut made of stone, not far from the path. They are still in a relatively good state of conservation. The lime kiln is from the 18th century, built to supply lime for the continuous reparations that had to be done to the island’s two towers after repeated pirate attacks. It was used again during the 19th and 20th centuries, when the two lighthouses were built. The kiln was built here by the Cala Cucó river bed to be near the largest woodland area on the island; the pines provided the firewood necessary to produce lime. The kiln can almost be seen from the Camí del Far des Llebeig even if it is a bit hidden by vegetation. The oven itself has a diameter of six metres. Right next to it is the hut used by the workers. You can see Cala Cucó from here, the only beach on the island with pebbles and sand. Further along the path you come across more torrents: the Cala en Begur, the Ses Fontanelles and the Cala des Llebeig. Between the first and second torrents the walk traverses an area with outcrops from the Miocene, like those in the Lledó and Na Miranda areas. This is conglomerate rock where you can easily see the different-size pebbles that were a result of ancient fluvial erosion and got imbedded in a calcareous mould. Next you come to a point with a great view of the lighthouse and the Llebeig tower. The path approaches the peak and turns west, following the south slope of the Puig des Aucellers. Mascaró Passarius in his study of place names concluded that this was the name given to the hill, but according to Rosselló Vaquer the original name was Puig des Orxellers, referring to the age-old activity of collecting orxella — orchil, a natural carmine, purple or violet colour that was obtained from various species of lichen growing on the mountain rocks, mainly those of the genus Roccella. The dye was extracted using ammonium and sold in jars as ‘orchil paste’, very valuable during the Middle Ages.
The Llebeig tower has recently been restored and you are welcome to visit it. A small trail descends to the cove by the same name. One of the first known references to Dragonera’s usefulness as a watchtower can be found in the chronicles on the conquest of Mallorca written by Pere Marsili (1314) where he says “that piece of rock is not completely useless, the hand of God put it in the middle of the sea to serve as a watchtower”. A document from 1342 refers to an ‘old tradition’ of sending men (called dragoners) to the island to watch for dangers arriving by sea, and alert the mainland if that were the case. But the first news about the construction of a watchtower on Dragonera come from 1550. The chosen location was the highest point of the island where centuries later, in 1851, the Na Pòpia lighthouse was built. In 1585 a second tower was built, the Llebeig tower, and that tower still stands. It is located on the Cap des Llebeig (cape), on top of a 60-metre cliff. Its purpose was to stop vessels from landing on Cala des Llebeig, which was not visible from the Na Pòpia tower and therefore not part of the signalling system. The tower is round and the inner chamber has a vaulted ceiling. Next to the tower are the remains of a system collecting rainwater in a water cistern. Near the cistern you can still see the remains of four large earthenware jars that were used to collect rainwater and that were mentioned in writing when pirates had destroyed them in 1658. In 1749 they were substituted by new ones. Birds of prey still watch the sea from the old tower and the surrounding scrubland protects smaller birds such as the Balearic warbler, endemic to the islands.
Very near the old watchtower and at the end of the path stands the Llebeig lighthouse at a height of 121 metres above sea level. The lighthouse is lit up by the soft light of the west, a grey slab just a little bit lighter than the cliffs it rises from. A small terrace surrounds it, an empty square inviting you for a walk. This is an ambiguous place; a little bit separated from the Cala des Llebeig, the area around the lighthouse feels like an island on the island. It was built by Eusebi Estada and taken into use in 1910, substituting the Na Pòpia lighthouse. The lighthouse used an incandescent petrol vapour lamp and the beam of light was three equidistant white flashes every five seconds. In 1971 the need to retire personnel off the islands lead to a major reform and the original lantern was replaced. It is now an acetylene gas system with automatic lamp changer and solar valve. The light pattern changed to a white flash every seven and a half second. Nowadays it has a 12V solar array with solar cells on the roof and the light reaches 20 miles.


Itinerari del far de Tramuntana

Distancia:1758 m
Duración:1 h


This itinerary works well for a winter’s day, but also during the hottest days of summer when you can enjoy a swim in the cove. Remember to request the key to the lighthouse building if you would like to see the exhibition there and the lighthouse keepers’ quarters.


Es Lledó is the start and finish of this walk, the natural port where you arrive at the island. The interpretation centre is located in one of the houses by the water and almost as soon as you set off from there you come to a crossroads. The Tramuntana path leads to the right and is quite an easy walk with pine trees lending their shade to parts of the trail. Around the houses garden plants mix with the island’s natural vegetation. Even though they keep being removed, 46 species have recently been introduced. Another thing you find near the houses are lizards, always ready to catch a breadcrumb. There is no other place in the Balearics where they venture so close. Biologists patiently study them and recent work published show how they help pollinate certain flowers. The lizards have a taste for the nectar. The little Lledó cove has a long history. A talaiot tower stood where the houses are now. Hundreds of graves from Roman times were destroyed among the olive groves around them when the land was transformed into crop fields. A bit further inland the 20-metre Sa Font cave leads to a pool that used to supply the island with fresh water. Next to the pool are shards of jugs, handles, pots from various periods and a little Islamic lamp: an archaeological treasure that arrived from the Eastern Mediterranean.
To begin with you are immersed in the comfortable shade of a pine wood filled with scents of rosemary and thyme (in summer), flowering heather (in autumn) and the brief and fragile steppes (in spring). Almost all year round you can see the delicate green of the Anthyllis cytisoides and the ash-grey houseleeks flecked with yellow. A bit further on and after a bend in the trail you can see the stretch of water separating the island from Mallorca. It is easy to see the reefs known as the Calafats. But others are not as easy to spot: the Escull Negat and Carnisser, for example, remain hidden just under the surface and make it impossible for boats to pass through. Every now and then a break in the waves or a bit of foam gives them away. The pine trees you have left behind contrast against the treeless mountainsides that border a good part of the path. They are steep slopes where undergrowth clings to the stone in round shapes to resist the beating of strong winds. The thorny, pillowed-shape Launaea cervicornis covers the entire coastline. As you approach the top gulls fill the sky. During breeding season you walk through their territory and this provokes such a clamour that it drowns out the constant murmur of the sea. Visitors to Dragonera carry with them the memory of gulls and bold lizards. You can see them up close: the eyes, the beak and the yellow legs stand out against their white feathers, a most brilliant white on the abdomen and grey towards the back. The yellow-legged gull is sometimes called ‘blue-caped gull’ locally — a pretty name for a bird that has lost its charm; it often happens when something multiplies in excess. More popular is the Audouin’s gull, earlier displaced by its relative, but now visibly recuperating.
Dragonera still has some secrets to discover. Islands are like small, separate, simplified worlds, which is why they are considered the best natural laboratories for studying animal evolution. They are also ideal for the study of ecologic relationships between animals and plants. The study of ecologic interaction between the inhabitants of islands is a lot easier to do than on entire continents. Recent studies have been carried out on a species that might be difficult to spot, but plays a key role in the ecosystems on the island: bats. They are the ancient inhabitants of the caves and live in places that remain undisturbed, like the cracks in the rocks. Six different species have been found on Dragonera. The most common one is the ratapinyada de coa llarga (long-tailed bat) distributed more or less over the entire island apart from where the concentration of gulls is very high. Man-made constructions like houses and lighthouses are habitats for species that are more adapted to human environments, such as the ratapinyada comuna (common bat). The Tramuntana area shows the greatest diversity of these mammals. The north-east of the island is the most probable breeding ground for the Balearic shearwater. The colonies are not very well known, but important from a nature conservation point of view. Invertebrates, among which there are several endemic species, are other little jewels on the island. One of the best known is the l’escarabat de sang (‘the blood beetle’ — Timarcha balearica)
The Tramuntana lighthouse is two kilometres from the port and at a height of 65 metres above sea level. Its light reaches out 14 nautical miles. It is a four-sided building on top of an excavation into the limestone. The walls are rough-cut stones with edging made of sandstone. The interior of the building was restored in 2003 when separating walls inside the lighthouse keepers’ quarters were taken down to create a reception room for visitors. The current exhibition ‘On the Paths of the Sea’ complements the information on Dragonera natural park at the reception centre. This is a vision of the island as a place of passage on the maritime routes leading to the Spanish peninsula, with all that it implies from a geographic, historic and human point of view.


Itinerari del far Vell

Dificultad:Medium/ High


Every ten steps you will be going up one metre: from the sea level to the highest point of the island. During summer months protect yourselves from the sun and take plenty of water. At the top of the Na Pòpia peak don’t go too close to the rocks and remember that the lighthouse Far Vell is in ruins. It is an excursion that won’t disappoint you.


Every ten steps you ascend a metre — a hike from sea level to the highest point on the island. Protect yourself from the sun in summer and bring a lot of water. Stay away from the cliff edges at the top of Na Pòpia and remember that the Far Vell lighthouse is a ruin. All the same: this excursion will not disappoint.
You leave Lledó walking towards the Far des Llebeig lighthouse. 400 m further along there is a signpost for Coll Roig and the Far Vell lighthouse. Go through the entrance to the Tancat and you will see old terraces invaded by undergrowth, mastic and some wild olive trees that have made themselves at home on the best land on the island. This used to be a bit of a garden with fruit trees and some barley or oats for the sheep. The animals also used the fields as pasture. The Tancat house has been restored and has a porch that can be used as shelter in winter and shade from the sun in summer. It is a good spot for a little snack. Apart from the shelter provided by the house itself, you are also protected by the symbolic presence of the Es Tancat wall: a dry stone wall covered in lichens and gull droppings. Gulls use it as a watchtower during breeding season, one every twenty metres, just like sentinels. From the Tancat house the Camí de na Pòpia, restored in 2005, takes you up to Coll Roig where you can enjoy a view of Mallorca’s northern coastline and the cliffs of Dragonera. Further ahead, more or less in the middle of the hike, you will get to the flattest part of the trail. This is where the Des Garrots torrent begins. Vegetation on the island is slowly recovering from traditional exploitation that was particularly intense on the riverbeds; some old wild olive trees give the trail some shade here and there.
The northern crags are very inaccessible and as such an ideal area of conservation and protection for two shrubs that used to be more common: fan palms and boxwood. They were important to a small manufacturing industry. Fan palms — that you can also see next to the houses at Es Lledó — were used to make handicraft: brushes, baskets, fans… The soft core of the stem is edible and the palm hearts from Dragonera were especially big. Pere Marsili in his chronicles from the early 14th century speaks of the large and tasty fan palm hearts found on Dragonera, not like anything else on the Balearic islands: No ha neguna cosa de fruyts, ni de terra alscunas cosas naxents, sinó solament rayls de palmna fada, las quals en cathalanesch apeylam bargueyons, e d’aquests ha sobremanera molt beyls e grossos e saborosos, que semblants no’n són atrobats en las ylas balears... But more commonly the vegetation near the cliffs will be horse-shoe vetch (Hippocrepis balearica) with its sweetly-scented yellow flowers, the Helicrysum ambiguum with narrow, silky, silvery-grey leaves and flowers gathered in bright-yellow inflorescence heads (when they are dried they get the consistence of an old silk paper) and the pincushion flower (Scabiosa cretica) with large inflorescence heads, full of attractive blue or slightly pink flowers.
The cliffs are home to birds that you can almost see face-to-face. The rising air currents here will let you enjoy their ever-changing display of flight, the acrobatics and play on air of gulls and falcons, so different in everything. Eleonora’s falcon (known locally as queen falcon, marine falcon or black falcon) is an expert flyer. It lives on the Dragonera cliffs, arriving from Madagascar and east Africa. Breeding season is in autumn to coincide with the arrival of small migratory birds, its preferred prey during that time. In summer it hunts insects in flight, making difficult pirouettes to catch them with its talons. The black silhouette of the falcon is not to be confused with that of a raven, the latter has rounder-shaped wings and a more unhurried flight and is also seen sometimes on Dragonera.
The old Na Pòpia lighthouse, or Far Vell (old lighthouse) for short is one of the oldest lighthouses on the Balearic Islands. It was built in 1851 when it replaced an old defence tower. Work to demolish the old tower began on the 16th of September 1850. It is a unique lighthouse in many ways: its position 352 metres up on the Na Guinavera crag; its architectural beauty, placed inside the stone itself, tiered to follow the contours and incline of the landscape, and with an access path held in place by dry stone walls; its location in an exceptional landscape, on an island that is especially valuable from an ecologic point of view, now a natural park; and also its brief history. In 1910 it was replaced by the Tramuntana and Llebeig lighthouses, because especially in winter it got lost inside the mass of clouds concentrating around the top of Na Pòpia and was not visible from the sea. For all the above reasons it is one of the most emblematic lighthouses on the Balearic Islands — definitively the one that has been written about the most. It might be the lighthouse that best exemplifies this sentence from Predrag Matvejevic’s Mediterranean Breviary: “Lighthouses are a special kind of Mediterranean temple…”


(Català) Accés al Parc


Com es pot arribar al parc?

El parc és un illot separat de Mallorca per un freu, braç de mar, d’entre 800 i 1500 metres de distància. Per tant, només s’hi pot arribar amb embarcació, ja sigui particular o turística.

Quantes entrades hi ha al parc?

El moll de Cala Lledó és l’únic punt d'accés des del litoral als itineraris de l’interior de l’illa.

També es permet el desembarc a Cala Cuco i Cala Llebeig

En casos d’emergència marítima es pot accedir a qualsevol altra cala o refugi que ofereixi el litoral de l’illa.

Quin és el port o moll més proper al parc?

Sant Elm és el moll de la costa mallorquina més proper i des d’on surten les úniques embarcacions turístiques que hi fan transport regular i exclusiu.

Com es pot arribar fins a Sant Elm?

Des de Palma s’hi accedeix per l´autopista-ctra Ma-1 direcció Andratx-Port d’Andratx, s’agafa el desviament (Ma-1050) cap a s´Arracó, i finalment la carretera Ma-1030 fins a Sant Elm.

Es pot arribar a Sant Elm en transport públic?

Amb transport públic, podeu arribar amb la línia de bus 100 (Palma-Andratx-Sant Elm). Consultau horaris a

A banda de Sant Elm hi han embarcacions que hi accedeixin des d’altres ports?

Sí. Hi podeu accedir amb altres embarcacions que vénen des de Peguera, Camp de Mar i Santa Ponça i que fan una aturada d’una hora al parc.

Si es vé amb embarcació particular on es pot desembarcar?

Únicament es permet el desembarc al moll de Cala Lledó, on no hi poden quedar embarcacions atracades. Aquestes han de romandre fondejades a un mínim de 50 metres de la costa i s’ha de vigilar que les àncores no danyin la praderia de posidònia.

Els visitants s’han d’aturar al centre d’informació per comunicar el nombre de visitants, procedència i objecte de la visita, i atendre les indicacions dels informadors.

Els grups que superin les 10 persones han de disposar autorització prèvia de la direcció del parc.

L’accés al parc és lliure i gratuït?

Sí, l’accés al parc és lliure i gratuït, excepte la taxa que paguen les embarcacions turístiques per a cada client que desembarquen.

Però l’accés està limitat a les hores que el parc està vigilat. Una barrera al costat del centre d’informació indica si el parc està obert o tancat.



Quins dies està obert?

El parc està obert tots els dies de l’any, inclosos diumenges i festius, tret dels dies de mal temps en què el personal del parc no pot passar a l’illa a obrir les barreres d’accés.

Quin és l’horari de visita del parc?

L’horari de visita al parc és:

  • De 10:00 a 17:30 h de maig a setembre.

  • De 10:00 a 15:005 h a l'octubre.

  • De 10:00 a 14:30 h de novembre a maig



En cas de mobilitat reduïda es pot visitar el parc?

No és aconsellable. Ni els itineraris, ni les instal·lacions d’ús públic (banys, centres d’informació i interpretació) estan adaptades per a persones amb mobilitat reduïda i en cap cas per aquelles que vagin en cadira de rodes. Tampoc hi estan les embarcacions que fan els trajectes regulars.

En tot cas i depenent del grau de limitació s’hi pot accedir amb ajuda.

És còmode i segura la marxa sobre el trespol dels itineraris?

El trespol de tots els itineraris, a  excepció de l’itinerari 3 del far de Llebeig que està asfaltat, és poc còmode per l’orografia del terreny i pel seu trespol pedregós i irregular.

S’ha de dur calçat còmode, esportives o botes, que asseguri els turmells.



On puc sol·licitar informació del parc?

Al Centre d’Informació del Parc (de maig a octubre): Tel :638582145; Correu electrònic:

A l’Oficina del Parc del Consell de Mallorca: C/ del General Riera, 111 Palma; Tel. 971 17 37 00; Correu electrònic: parcdragonera@conselldemallorca. net.

Al Departament d’Espais Naturals d’IBANAT (CAIB): C/ del Gremi de Corredors, 10 1r. Polígon de Son Rossinyol Palma; Tel. 971 177639

Disposa el parc de centre/s d’informació i/o interpretació?

Sí. A cala Lledó hi ha el centre d’Informació i Interpretació del parc, on el visitant trobarà una exposició centrada en la història del parc i el seu patrimoni natural i cultural.

HI ha una altre centre d’interpretació al far de Tramuntana sobre la vida als fars “Els camins de la mar”. Podeu demanar permís al centre d’informació en el mateix moment de la visita i l ’accés està subjecte a què hi hagi disponibilitat.

Hi ha banys públics?

Sí. Estan situats a Cala Lledó al costat dels altres edificis. No estan adaptats a persones amb mobilitat reduïda.

Hi ha servei de bar o màquines expenedores de snacks o begudes?

No. El parc no disposa de cafeteria ni de màquina expenedora de snacks o begudes.

L’única forma d’aconseguir beguda un pic esteis a sa Dragonera és adquirint-la directament a través de les embarcacions turístiques que fan el trajecte a l’illa.

L’aigua de l’aixeta dels banys públics no és apte per al consum.

El parc disposa d’una àrea de pícnics?

Sí. Al parc hi ha una zona amb taules i bancs de fusta a 5 minuts de cala Lledó, seguint l’itinerari 1 de na Miranda, pensada per a àpats senzills i tranquils dels visitants.

Hi ha papereres per a tirar el fems?

No hi ha cap paperera ni servei de recollida de fems. Per tant, els residus que es generen s’han de tornar cap a Mallorca.

Hi han accessos a zones de bany?

Sí. Cala Lledó és l’única zona accesible des de terra per al bany. S’ha prevenir que no hi hagi grumers.

De tota manera, amb embarcació pròpia es pot accedir també a cala Cucó i Cala Llebeig, únicament a la cala.



Es pot fer la visita amb un grup escolar?

Sí. El parc disposa d'una oferta educativa per a alumnes de totes les edats que s'estén durant tots els dies lectius del curs escolar. Les visites s'han de concertar amb una antelació mínima de 7 dies al telèfon 971 17 37 00.

Podem fer la visita escolar pel nostre compte, és a dir, sense l'equip d'educació del parc?

Sí. Però requereix d’una autorització del parc que es pot tramitar telemàticament al correu on cal que indiqueu la data, les característiques del grup, l'hora d'arribada i sortida i les dades de contacte de la persona responsable.

Quin preu tenen les activitats escolars?

Els itineraris guiats amb l'equip d'educació són gratuïts. El transport fins el parc és a càrrec del centre educatiu.

Quin horari tenen les activitats escolars?

De manera general, les activitats es fan entre les 10 i les 14h.

Quants alumnes poden venir a la visita?

La mida del grup escolar, amb els alumnes i professors, no pot excedir de 70.

Quants adults han d’acompanyar al grup escolar?

Hi ha d’haver la presència d’un adult per cada 20 alumnes.



Qui pot fer servir les instal·lacions de la Casa d’Estades Científiques de Cas Garriguer?

Tan sols els investigadors, els professionals o les associacions no lucratives que facin estudis, treballs o voluntariat al parc.

Quina capacitat té aquest refugi d’ús restringit?

Té una capacitat per a 9 o 10 persones.

Quins serveis ofereix?

Disposa de dues habitacions amb dues lliteres dobles cadascuna, un sofà-llit al menjador, un bany amb aigua calenta i una sala-menjador, cuina equipada i gelera de gas.

Com es pot fer la reserva?

Escriviu un email a, explicant el projecte a desenvolupar i la direcció del parc avaluarà la vostra sol·licitud.



Com influeix la situació geogràfica en el clima de sa Dragonera?

Sa Dragonera és un illot de 274 hectàrees a l’extrem sud de la Serra de Tramuntana, al ponent de Mallorca separat per un braç de 800 metres de mar de 15 metres de fondària.

La seva situació a recer dels vents més plujosos de Llevant i Gregal fa que tengui un dels climes més àrids de Mallorca, per davall dell 400 mm de pluja l’any.

Com és distribueixen els diferents comunitats vegetals del parc natural?

Igual que tota la Serra, l’illot té un vessant nord de penyassagats i pendents pronunciats, molt exposat als temporals marins, relativament més protegit dels raigs solars i amb sòls molt poc desenvolupats. En aquest entorn s’hi desenvolupen comunitats adaptades a altes salinitats i a substrats rocosos. Destaquen les dels gènere limònium amb una gran presència d’endemismes i líquens com l’orxella, molt valorat en el passat per a l’extracció d’un pigment porpra.

El vessant Sud de pendents més suaus, permet en les seves valls el desenvolupament de pinars i garrigues d’ullastrar. A les cales, que es configuren a les desembocadures dels torrents, hi trobam comunitats de tamarells.

Com influeixen aquests factors ambientals en la fauna terrestre present a l’illa?

L’aïllament afavoreix la presència d’endemismes. Destaca la subespècie de sargantana balear que viu a sa Dragonera i que, juntament amb el ferreret, és l’únic vertebrat terrestre no introduït per l’home que viu ara mateix a les Balears.

Però el major nombre d’endemismes es dóna entre invertebrats no alats, alguns d’ells exclusius de l’illot com els crustacis que viuen a les llacunes de la cova des Moro.

Quina importància té l’illot per a la fauna ornitològica?

Destacaríem la presència d’aus marines amenaçades difícils d’observar en entorns humanitzats, com la noneta, l’endèmic virot petit i el virot gros. Aquestes conviuen amb altres aus marines més comuns com el corb marí i les gavines corsa i vulgar.

També és molt espectacular l’observació de la colònia de falcons marins especialment a la tardor, entre d’altres rapinyaires com el xoriguer, el falcó peregrí, l’esparver o l’òliba.

Finalment destacaríem la presència d’aucells migratoris durant els seus vols prenupcial i postnupcial de primavera i tardor respectivament.

Com s’explica que a sa Dragonera hi hagi sargantanes i a Mallorca no?

Les glaciacions de la darrera era geològica, coneguda com a Quaternari, han provocat successives pujades i davallades del nivell del mar que han unit i aïllat els illots que envolten les Illes majors,i a aquestes mateixes entre sí per parells (Mallorca i Menorca per un costat, i Eivissa i Formentera per l’altre).

Això ha possibilitat que la mateixa espècie de sargantana en trobar-se aïllada, encara que fos per escassos centenars de metres de mar, acabàs evolucionant de manera diferenciada a cada illot fins esdevenir una nova subespècie, que en el nostre cas és la Podarcis lilfordi giglioli.

L’arribada de l’home, ara fa uns 5000 anys, i de la fauna introduïda per aquest ha exterminat la sargantana balear a les illes majors, fent encara més transcendent la necessitat de conservació en els illots.

Per què trobam una cova anomenada “cova del vell marí”?

Perquè, temps enrera, era el cau d’un exemplar de foca mediterrània Monachus monachus, popularment coneguda a Mallorca amb el nom de vell marí.

El vell marí, és una foca que habita des de la Mediterrània oriental fins la costa atlàntica del Sahara i que es troba en perill crític d’extinció. Al món només queden vius uns pocs centenars d’exemplars.

Fins a l’arribada del turisme (anys cinquanta i seixanta) i l’ocupació de les platges on criaven, era freqüent a tot arreu de la costa balear. Aquest fet i la persecució per part dels pescadors, per espatllar-lis les arts de pesca, provocà que aquestes es refugiassin en coves allunyades de les zones més humanitzades, com sa Dragonera.

El darrer avistament a Mallorca i sa Dragonera d’un exemplar divagant fou al 2008, després de 50 anys d’absència.

Quina ha estat la conseqüència històrica de l’estratègica ubicació de l’illa?

L’illa de sa Dragonera ha esdevingut punt de contacte i enclau de provisionament de les diferents civilitzacions mediterrànies que ens han visitat. Ha estat escenari dels episodis històrics més rellevants, cau de pirates i corsaris i refugi de contrabandistes.

Pel seu freu i han navegat les naus de Jaume I i els primers vapors que conectaven Palma amb Barcelona.

Nombroses edificacions i topònims d’èpoques ben diverses en donen testimoni: Sa cova des moro, sa talaia de Llebeig, el far de na Pòpia, el puig dels orxellers...



Estan senyalitzats els itineraris i equipaments del parc?

Sí. Els quatre itineraris del parc estan senyalitzats seguint un codi de colors i números fàcils de seguir. El fulletó informatiu que és lliurat al centre d’informació conté informació bàsica del parc i un mapa amb les rutes igualment senyalitzat.

Quans itineraris hi ha?

El parc disposa de 4 itineraris, relativament bons de fer o de dificultat mitja-baixa, que comprenen un recorregut que va des de la mitja hora fins a les 3 hores. Permeten recórrer l’illa d’extrem a extrem, de llarg i de través. El punt d’inici de totes aquestes rutes el trobem passat el centre d’informació de cala Lledó. Els itineraris 3 i 4 gairebé no tenen zones d’ombra i per això és convenient evitar anar-hi els dies i les hores de manco calor.

L'itinerari 1 de na Miranda és l’únic circular, amb 2 km de recorregut que es fan en 30 minuts. El seu tram més elevat està escalonat. És l’únic itinerari apropiat per aquelles visites que no superen l’hora de durada. Permet un recorregut per les antigues zones de conreu que envolten Cala Lledó i que ara es recuperen per incrementar les zones d’aliments de les aus granívores migrants. En ell hi ha l’àrea de pícnic i un mirador sobre el Freu i la costa de Sant Elm.

L’itinerari 2 del far de Tramuntana, té 1758 metres d’anada i altres tants de tornada, un desnivell de 60 m alçada i es fa amb 1 hora. El trespol és irregular de terra batuda i pedregós. Ofereix vàries perspectives de gran bellesa cap als dos vessants de l’illa:

Guaitant a l’Est es pot veure el freu en tota la seva immensitat. Des del far de Tramuntana es pot aguaitar tota la vessant nord de la part més meridional de la Serra. D’altra banda, és molt interessant l’observació als penya segats de la cara Nord-oest per a poder veure les acrobàcies aèries dels falcons marins els mesos de tardor.

L’itinerari 3 del Far de Llebeig té 4.532 m de longitud als que se li han de sumar els mateixos de retorn. Assoleix els 110 m de desnivell i suposa unes dues hores i mitja d’excursió. És l’únic itinerari asfaltat i en tot el seu recorregut permet admirar la retallada costa del ponent mallorquí fins al Port d’Andratx. Els 110 m d’alçada del Far de Llebeig fan possible, els dies clars, entreveure Eivissa i Formentera al sud oest. En el seu recorregut podem desviar-nos cap a la talaia de Llebeig i admirar aquesta edificació històrica de finals del segle XVI, construïda per protegir la població de Mallorca dels freqüents atacs de pirates i corsaris.

L’itinerari 4 del Far de na Pòpia o del Far Vell és una altre itinerari d’anada i tornada de 4.840 metres de recorregut i 352 m de desnivell. En el seu recorregut tendrem l’oportunitat de contemplar les àrees de conreu des Tancat i tota la vegetació culminal del penyal.

Cal dur calçat amb reforç pels turmells i aigua abundant. Ofereix bones visuals sobre el penya segats de Tramuntana i és un bon lloc per observar-hi els falcons marins. Al cim trobam les runes de l’antic far de na Pòpia (un dels més antics de Mallorca), edificat sobre l’antiga torre de defensa de na Pòpia. Deixà de funcionar el 1910 en posar-se en funcionament els fars de Llebeig i Tramuntana que encara ara estan operatius.



S’ha de pagar per entrar al parc?

Sí. Si accediu mitjançant les embarcacions turístiques caldrà abonar una taxa d’1 euro que es cobra a les embarcacions. Estan absents del pagament les visites realitzades en dissabte pels residents a Mallorca, els menors de 14 anys o majors de 65 anys, els professionals que vinguin a treballar a l’illa i, prèvia autorització, les visites d’escolars, d’ONG i de caràcter cultural o esportiu, d’investigació o de voluntariat.

D’altra banda, si accediu amb embarcacions particulars estau exempts del seu pagament.

S’ha de demanar un permís de visita?

El permís de visita només és necessari per grups de més de 10 persones, la realització d’activitats d’investigació científica, la pernoctació, la circulació fora dels camins, la filmació o la fotografia professional. Aquest permís implica l’acceptació de les normes d’ús públic i pot ser retirat en cas d’incompliment. Es pot sol·licitar mitjançant correu electrònic a

El permís de visita és gratuït i s’ha de sol·licitar amb un mínim de 7 dies d’antelació.

Es pot entrar al parc fora de l’horari de visita?

No. Per raons de seguretat les barreres del parc es tanquen en acabar l’horari de visita.

Què passa si tanquen el parc quan encara som a dins?

El parc es tanca per raons de conservació i seguretat. Si no has sortit d’hora dirigeix-te d’immediat a la sortida.

Es pot sortir dels itineraris senyalitzats?

No. No es pot sortir del camins.

Es pot fumar al parc?

No. Fumar no està permès en tot el parc, excepte a l’àrea del moll de cala Lledó.

Es pot fer foc?

No. Està prohibit encendre foc.

Es pot escoltar música?

No. S’ha de respectar el silenci. En tot cas, si voleu escoltar música heu de dur auriculars.

Puc agafar éssers vius o minerals del parc?

No. No es permet recollir cap tipus de material, viu o inert. Ni tampoc es pot talar, amputar, matar o molestar cap exemplar animal o vegetal, ni extreure, rompre o recol·lectar minerals o fòssils, excepte per motius de gestió.

Es pot pescar al parc?

No. Des de terra, la recol·lecció d’organismes marins i la pesca de tot tipus està prohibida, tret de l’amarrament de les arts de pesca fixes de caràcter tradicional.

Es pot donar menjar als animals?

No. No està permès donar menjar a sargantanes ni altra fauna.

Hi puc accedir amb un ca?

No. Els animals domèstics no poden entrar. Tan sols està permès l'accés d’usuaris amb els seus cans pigalls.

Es pot acampar?

No. L’acampada està prohibida en tota l’extensió del parc

Puc fer volar un dron?

No. La normativa prohibeix el vol de qualsevol aparell en tota l’illa.

Puc venir a practicar esports, com ara córrer, ciclisme, nordic walking, hípica...?

No. Al parc està prohibida la pràctica d’esports distints de l’excursionisme.

El parc disposa de zona de fondeig/camp de boies?

No. No hi ha camp de boies.

Puc accedir al Pantaleu?

No. Per raons de conservació,el desembarcament no autoritzat en aquest illot està prohibit.

Està permesa la navegació a l’àrea marina d’influència de sa Dragonera?

Sí.La navegació es permet a més de 50 metres de la costa de l’illot.

Les aproximacions a les tres cales on s’autoritza l’accés han de ser perpendiculars a la línia de costa i en l’únic objecte de desembarcar els passatgers.

Està permès la pràctica del submarinisme en la reserva marina des freu de sa Dragonera?


El submarinisme en àpnea és permès en tota la seva extensió.

El submarinisme amb botelles requereix de permís individual o col·lectiu lliurat per l’òrgan competent.

Està permesa la pesca a l’àrea marina d’influència del parc de sa Dragonera?

Sí seguint les regulacions establertes per a la Reserva Marina des Freu de sa Dragonera (en el Decret 62/2016 de 7 d’Octubre) i la Reserva Marina d’interés pesquer de sa Dragonera que en regula els usos de les aigües exteriors (en l’Ordre APA/1024/2020 de 27 d’Octubre).

Si es disposa d’una embarcació de transport col·lectiu puc desembarcar els clients a la Cala?

Les embarcacions de transport col·lectiu amb finalitats lucratives estan subjectes a unes autoritzacions condicionades, emeses per la direcció i l’autoritat de gestió del parc i han d’abonar una taxa d’entrada al parc per tot visitant desembarcat d’entre 14 a 65 anys.

Es pot fer la visita amb un grup organitzat? Quines dimensions màximes pot tenir?


Els grups no poden ser de més de 70 persones i s’ha de demanar autorització a través del correu, amb una antelació mínima de 7 dies.

Han d’anar acompanyats d’un guia per cada 35 persones.



Quins són els millors moments de l’any per a visitar el parc?

Els mesos no estivals solen ser els més recomanables per venir d’excursió, ja que els itineraris més llargs, Far de Llebeig i de na Pòpia, pràcticament no disposen de zones d’ombra.

Si el que voleu és venir a observar les aus, les temporades de primavera i tardor, especialment els mesos d’abril i octubre, coincideixen amb el punt àlgid de les migracions d’aucells.

Què hem de dur per a tenir una visita satisfactòria?

Si les condicions meteorològiques són favorables és suficient que duguis calçat còmode que asseguri els turmells, gorra o capell, protector solar,crema o loció contra picades de grumers,aigua suficient i menjar.

També són de molta utilitat els prismàtics, la càmera fotogràfica i la careta de busseig.

Què hem de tenir en compte si volem nedar a la cala?

La platja de Lledó, és una cala petita, amb les seves aigües cristal·lines que permet observar la riquesa del seu fons marí, peixos i altres invertebrats aquàtics entre les praderies de posidònia. És per això, que és convenient dur caretes de busseig si és vol gaudir d’aquesta vida submarina.

D’altra banda, hem d’anar alerta amb qualcuns invertebrats com les anèmones o els grumers. Per això és bo portar cremes o locions contra aquestes picades.

És aconsellable nedar al voltant de l’illa Dragonera?

No. Per raons de seguretat no és aconsellable sortir de la zona de bany protegida pel dic del moll i Punta Lladó.

És aconsellable anar al parc en caiac o canoa des de Mallorca?

No, A no ser que siguis un navegador experimentat i/o les condicions de navegació siguin òptimes.