Sortim a pintar la natura a l’aire lliure

El bon temps va acompanyar a les deu
persones, que van participar, el passat dissabte 26 d’abril, al taller Sortim a pintar la natura a l’aire lliure
al Parc natural de s’Albufera des Grau dins el programa activitats d’agenda.
El
taller, a càrrec dels pintors Juan Elorduy i Liliana Curzi (Menorca Plein air),
va començar amb unes recomanacions bàsiques per començar a pintar, ja que també
era obert a gent que no havia pintat mai. 
Els participants es van
distribuir per l’espai i van pintar la zona de sa Gola i la platja des Grau. Van poder gaudir de la calma i el paisatge, a
l’hora que practicaven aquest art, i en acabar se’n van poder endur la seva
obra.

TALLER PER FER SABÓ REUTILITZANT OLIS DE CUINA EMPRATS

El dissabte 15 de març es realitzà el taller
per fer sabó reutilitzant olis de cuina emprats al Parc natural de s’Albufera des
Grau. Participaren una vintena de persones. En aquest taller la mestra artesana
sabonera Carme Navarro, explicà la tècnica per a realitzar el sabó, i els
participants pogueren fer la pràctica amb els seus propis olis. L’objectiu del
taller era donar un nou ús a l’oli emprat, i com ha dit na Carme, aquest és un
sabó per rentar roba, però també ha explicat la tècnica per a poder fer a casa
sabons cosmètics. Els participants han quedat molt satisfets amb el taller, són
molts els que ja havien realitzat altres activitats al parc. 

Dia de les Illes Balears 2014

Per commemorar el Dia de les Illes Balears s’organitzaren activitats
proposades pels equips d’educació ambiental dels diferents espais naturals
protegits:

Les educadores del Parc natural de
ses Salines d’Eivissa i Formentera
oferiren un passeig per sa Sal Rossa on
veieren alguns trets que evidencien els usos que se li han donat al llarg de la
història a aquesta zona. Entre aquests elements s’inclou la producció de porpra
a l’època romana, l’empedrat per l’apilament de sal al carregador i l’antic
espigó del mateix. Després es visità la torre des Carregador on s’explicà la
seva funció original i la seva integració posterior al conjunt que formava el
sistema defensiu de les Pitiüses. L’activitat finalitzà als estanys de la Sal
Rossa per observar les aus. En aquests estanys es varen poder veure flamencs, ànneres
blanques, cabussoneres i una parella d’ànec coll-verd.

La proposta per a la celebració d’aquesta efemèride a Formentera va ser una
jornada de portes obertes al centre d’interpretació de Can Marroig on passaren
l’audiovisual sobre el parc a Formentera on surten imatges precioses gravades
al fons marins i illots de l’espai protegit. A més, oferiren un itinerari
interpretatiu per es Caló de s’Oli i es Estanyets acompanyat d’explicacions del
caràcter natural, cultural i paisatgístic de la zona. A la zona des Estanyets,
es veieren algunes aus aquàtiques i pel camí de tornada, que coincideix amb el d’accés
a la finca de Can Marroig, el grup pogué gaudir del paisatge agrícola de la
zona.
Les educadores ambientals del Paratge
de la Serra de Tramuntana
realitzaren dues activitats:
El divendres 28 de febrer oferiren l’itinerari interpretatiu de la Volta
des General.
Els participants gaudiren del paisatge construït pels nostres
padrins, les marjades amb oliveres, les vinyes de malvasia, el sistema de
regadiu tan característic del poble de Banyalbufar. De camí al Port des Canonge
observaren l’aprofitament dels recursos forestals per part dels nostres
avantpassats a les restes de forn de calç, sitges i barraques que apareixen
durant tot el camí. Passaren per davant la possessió de Son Bunyola i finalment
arribaren a les cales de còdols característiques d’aquestes zones on podem
trobar algunes de les roques més antigues de la nostra illa. Acabaren
l’itinerari devora els escars del Port des Canonge on també varen poder
descobrir la importància de les restes de Posidonia
oceanica
per al manteniment de les nostres cales durant els temporals de
l’hivern i la tardor, així com la fragilitat i la riquesa d’aquest ecosistema submarí
propi de la mediterrània.
El dissabte organitzaren l’itinerari interpretatiu al pla de Cúber, coll de
l’Ofre i Coma de Son Torrella i la Serra de Cúber
guiat pel naturalista i
dibuixant Vicenç Sastre. Els participants començarem el recorregut per la Coma
de Son Torrella, on descobriren els usos agrícoles i ramaders d’aquest entorn,
la vegetació d’alta muntanya amb espècies endèmiques com l’estepa blenera, els
coixinets de monja o l’aritja de muntanya, a més d’algunes restes
d’assentaments prehistòrics. Des d’aquí es dirigí cap al portell de sa Costa on
gaudirem d’unes esplèndides vistes sobre el poble de Fornalutx, els Cornadors i
el barranc de Biniaraix, on el nostre guia ens explicà cadascun dels racons i
cims d’aquest paratge declarat l’any 2011 Patrimoni de la Humanitat. A
l’arribar al coll de l’Ofre enllaçarem amb la ruta de pedra en sec coneguda com
GR 221 fins les antigues cases de Binimorat als peus del Puig de na franquesa i
del Puig de sa Rateta per dirigir-nos cap l’embassament de Cúber i conèixer
l’origen d’aquest embassament i la seva importància.
Al Parc natural de la
península de Llevant
, un
representant de l’Associació de varietats locals, que pretén promoure i
fomentar l’ús d’aquestes varietats de les Illes Balears, ens mostrà com elaborar
planter ecològic d’hortalissa d’estiu a les cases de s’Alqueria Vella. Ens
varen fer una xerrada sobre les llavors, tècniques per fer planters amb
criteris d’agricultura ecològica (en terra directament, en alvèols, llits
calents, ubicació, control d’humitat, regs, substrats més adequats). A més ens
explicaren com recollir llavors de les hortalisses madures i com
emmagatzemar-les.
La part pràctica va consistir en fer un planter de tomàtiga de ferro i de
pebre blanc que són dues varietats locals molt conegudes i típiques de planter
d’estiu. Per fer els planters emprarem substrat de fibra de coco, sembrarem les
llavors, els regàrem i ens els portaren a ca nostra amb l’esperança que ens un
dies tinguéssim les nostres plantetes d’hortalissa a punt per trasplantar.

L’educador ambiental de
s’Albufera de Mallorca

exposà una visió general de les característiques físiques i naturals de
l’Albufera, però veient com les diverses intervencions humanes, especialment la
desena d’intents de dessecació, n’han transformat la fesomia i l’extensió. Es
va treballar sobre la cartografia de Juan M de Villaverde per entendre com
devia ser el funcionament natural de l’Albufera abans de la canalització de les
aigües.
Ja a l’exterior el grup ha visitat Can Bateman, que allotjava una de les
estacions de bombeig, el Pont de sa Roca, el Pont de santa Margalida, passant
per damunt del Canal Riego i veient de prop dels comportes del Canal de
s’Ullastrar. A la plataforma damunt el Canal Riego s’ha fet una interpretació
del paisatge per arribar a les cases de ses Puntes i visitar la sínia.
Els nins i nines han estat molt contents de poder-la voltar i elevar
l’aigua fins a la “pica”. Finalment el grup format en bona part per jubilades
d’Alcúdia i Pollença ha tornat cap al pont de Santa Margalida contentes i
satisfetes de la jornada.

  

Al Parc natural de Mondragó
realitzàrem dues activitats:
La primera dirigida als infants d’entre els 3 i 7 anys a Can Crestall, les
oficines del Parc a Santanyí. A la primera part els nins i nines varen fer les seves
teresetes de personatges que formarien part de la historieta que se’ls contaria.
A la segona part els acomodarem dins la païssa per veure el teatret. La
història gira entorn a Na Monda, una tortuga que viu a Mondragó, a la que li
passen històries juntament amb altres animals.

La segona tractava d’un taller relacionat amb fòssils. Durant la
presentació teòrica es formularen una sèrie de preguntes com: Què són?, com es
formen?, quina és la ciència que els estudia? N’hi ha a Mallorca?, i a
Mondragó? Durant la part pràctica ens embrutaren les mans amb fang de fer-ne
un, emprant les restes vegetals o animals que podem trobar pel parc.
L’activitat va finalitzar fent una petita volteta en la que es varen veure
nombrosos fòssils de veres que hi ha per Mondragó.

Al parc nacional marítimoterrestre
de Cabrera
es va oferir la visita guiada al Castell on els visitants coneixeren
les generalitats del Parc en quant a grau de protecció, gestió, fauna i flora.
Posteriorment es va oferir una visita guiada al museu Es Celler per conèixer la
història i usos humans que s’han fet de l’arxipèlag.

EL DIA MUNDIAL DE LES ZONES HUMIDES 2014 per commemorar el Conveni de Ramsar

El 2 de febrer de
1971 se celebrà la Convenció Internacional sobre les Zones Humides, en la
ciutat iraní de Ramsar a la vorera del Mar Caspi. En ella els diferents països
signaren el primer tractat del món relatiu a la conservació i l’ús racional de
les zones humides per tractar-se d’ecosistemes irreemplaçables i inclou
190.728.075 hectàrees de zones humides, distribuïdes en 160 països.
Des de l’any
1977, cada any, se celebra el Dia Mundial de les Zones Humides per commemorar
el Conveni de Ramsar.
El Parc natural
de s’Albufera i els estanys de ses Salines estan inclosos dins la llista de
Zones Humides d’Importància Internacional creada per l’ esmentat Conveni. A
més, a les Illes Balears hi ha una setantena de zones qualificades com a
humides en el Pla Hidrològic de les Illes Balears, aprovat recentment, una vintena
de les quals formen part dels Parcs naturals. En conjunt, ocupen una superfície
de 4.215 hectàrees i  se’ls atorga la
màxima protecció possible segons la llei d’aigües.
2014 és l’Any
Internacional de l’Agricultura Familiar”i és per aquest motiu, que la Convenció
de Ramsar ha elegit “Zones Humides i Agricultura” com el tema per al DMH 2014. I
és una qüestió  molt interessant i
polèmica  ja que les zones humides estan
freqüentment vinculades amb  l’agricultura
i la provisió d’aigua. 
Les zones humides són infraestructures valuoses
per a l’agricultura
. Els beneficis que les zones humides aporten són:
-aprovisionament d’aigua dolça, aliments,
recursos vegetals com bova, canya, etc.
-crear sòls fèrtils i evitar la seva
erosió.
-regulació del cicle de l’aigua, protecció
contra tempestes i inundacions (emmagatzemen els excedents d’aigua i permeten
la infiltració de les aigües pluvials)
-valors estètics (paisatge), valors
recreatius (oci), científics (turisme ornitològic).

Els impactes que l’agricultura pot ocasionar a les
zones humides
són:
-disminució de la
quantitat d’aigua a conseqüència d’extraccions abusives.
-disminució de la
qualitat de l’aigua a causa de les activitats agrícoles intensives que generen
una major càrrega de contaminants.
-drenatge de les
zones humides per convertir-les en terres de cultiu per causa, per exemple, del
creixement demogràfic.

TÉ DRET L’AGRICULTURA I LA CRIA DE RAMAT A AVANÇAR
EN DETRIMENT DE LES ZONES HUMIDES?
Les zones humides
i l’agricultura interactuen contínuament i sempre hem de cercar el JUST EQUILIBRI per a què cap de les
dues en surtin perjudicades. La filosofia de
Ramsar gira entorn al concepte de “ús racional”.
I què significa ús racional en
el context agrícola? Significa dur
endavant pràctiques agrícoles que:
Minimitzin els impactes a les zones humides perquè són
ecosistemes de gran diversitat biològica i refugi per a la fauna.
Restaurin  zones humides per brindar les seves funcions i
serveis característics als entorns agrícoles. Com són:
–  generar recursos hídrics per a l’abastiment
d’aigua dolça.
– protegir-nos de
les tempestes.
– contribuir en
la retenció de sòls fèrtils.
-i, a més a més,
oferir un interès com element recreatiu i turístic.

COM HEM CELEBRAT EL DIA MUNDIAL DE LES ZONES
HUMIDES? 
El dia 1 de
febrer de 2014 els espais naturals protegits de s’Albufera i el Parc Natural de
Mondragó a Mallorca, el Parc Natural de s’Albufera des Grau, a Menorca, i el
Parc natural de ses Salines a Eivissa i Formentera  organitzaren les següents activitats:

Parc natural de s’Albufera de Mallorca:

S’Albufera és la
zona humida més extensa i important de les Illes Balears (1646,48 ha) i pertany
als termes municipals de Muro i sa Pobla.
Aquesta  zona humida, com a focus de biodiversitat que
és, representa un recurs científic, recreatiu, econòmic i cultural de primer
ordre. És zona de pas, d’alimentació i d’hivernada per a nombrosíssimes aus
migratòries.
És per aquesta
raó que els ornitòlegs, Cristina Fiol i José Luis Martínez, feren una
demostració d’anellament científic, una tècnica fonamental per al coneixement
de les migracions de les aus, la seva ecologia i les seves dinàmiques
poblacionals.
Els participants
acompanyaren els ornitòlegs als filats on s’agafaren les aus i col·laboren en
els mesuraments de cada individu, que després serviran per completar una base
de dades a nivell europeu.
Finalment el grup
va anar a diferents aguaits del Parc per poder observar les aus que hi fan la
hivernada i que començaran a marxar quan arribi la primavera.
Cada hora s’ha de passar pels filats per recollir els aucells (Autor foto: Gaspar Guaita)

Observant les guies d’identificació que empren els anelladors (Autor foto: Gaspar Guaita)

Al Parc natural de Mondragó

El taller realitzat
a Mondragó va consistir en identificar la flora i fauna dels estanys de ses
Fonts de n’Alis i el de s’Amarador. Els participants recolliren unes mostres utilitzant
eines com la màniga i el salabre i posteriorment les observaren amb lupes
binoculars.
Els participants vessaren les mostres damunt safates per una primera observació (Autor foto: Biel Payeras)

Ficaren les mostres dins botelles per posterior observació amb lupes binoculars (Autor foto: Biel Payeras)

Amb les claus
d’identificació senzilles classificaren plàncton, insectes (com per exemple les
notonectes que neden damunt les seves esquenes o com els sabaters que caminen
sobre l’aigua) cucs d’aigua, crustacis i algues, gambúsies, caragolins, etc.
Els participants,
nins majoritàriament, trobaren l’activitat molt interessant “perquè pareix que
no hi ha res i hi havia moltíssimes coses”. Eren curiosos, demanaven dubtes i
l’equip d’educació ambiental del Parc va quedar molt satisfet. 

Al  Parc
natural d’Eivissa i Formentera
Illa d’Eivissa
La visita guiada
fou per la finca de l’antic Prat d’en Fita inclosa dins del Parc. El propietari
explicà que l’agricultura en aquesta zona es veu influenciada per molts de
factors però principalment per la salinitat del sòl. Aquesta, a la vegada,  es troba influenciada pel règim pluviomètric
que marca la major o menor entrada d’aigua del mar en el freàtic, però també
per altres factors que poden afectar l’aigua del subsòl com la construcció de
l’autovia de l’aeroport, així com altres derivats del creixement urbanístic de
la zona de Sant Jordi.
El propietari
explicà la seva activitat agrícola en aquell espai, com funcionava el molí i el
seu origen i altres curiositats que agradaren molt als assistents. També
pujaren al molí.
Vicent Forteza explicà els límits i particularitats de la parcel·la cultivada (Autor foto: José Miguel Romero)

Vicent Forteza mostrà un gràfic de pluviometria i nivell freàtic de l’indret (Autor foto: José Miguel Romero)

Els visitants recorreren la finca agrícola per dirigir-se cap a la zona humida confrontant (Autor foto: José Miguel Romero)

El grup observà les aus a l’aiguamoll de sa Sal Rossa, annex a la zona agrícola visitada (Autor: José Miguel Romero)

Illa de Formentera
El dissabte 8 de
febrer, es va realitzar un itinerari per la zona de l’Estany des Peix i es Estanyets
a Formentera. A pesar que la meteorologia no va ser favorable en la barca que
comunica Eivissa amb Formentera varen tenir sort en fer tot el recorregut amb
l’acompanyament de diverses aus aquàtiques. Això demostra la gran diversitat
d’espècies que visiten el Parc Natural.
Durant el
recorregut observaren gavines, corbs marins, una cama-verda, dos picaplatges
(un de gros i un de petit), dos ànecs blancs, una garceta i un agró.
Això va permetre
parlar de manera extensa dels diferents tipus d’aus, de la importància de les
zones humides arreu de la mediterrània i de la utilitat d’aquestes zones per a
la conservació ecològica d’aquestes espècies aquàtiques.

Una participant fa observacions amb el telescopi (Autor foto: Catalina Torres)

Els participants del grup observaren les aus (Autor foto: Catalina Torres)

Grup de participants (Autor foto: Catalina Torres)

Al Parc natural de s’Albufera des Grau (Menorca)
Enguany la
celebració del Dia Mundial de les Zones Humides es va realitzar amb la col·laboració
de la SOM ( Societat Ornitològica de Menorca ).
Va ser una
jornada per a tota la família en la que es va combinar l’anellament d’ocells
amb l’observació d’aus aquàtiques a s’Albufera.
Una xerrada
introductòria sobre anellament així com la migració de la majoria dels ocells
hivernants que tenim a Menorca, va  ser
el punt de partida d’aquesta activitat que va comptar amb una trentena de
persones de totes les edats.
Els participants a l’activitat van disfrutar de l’observació d’aus (Autor foto: PN des Grau)

NOVES ILLETES PER A LA NIDIFICACIÓ DE LES LLAMBRITGES / Nuevas isletas para la nidificación del charrán común

Noves illetes per a la nidificació de les llambritges

La llambritja (Sterna hirundo) és un parent de les gavines, de mida petita i vol
falaguer, de plomatge blanc i negre, amb bec i cames de color vermell intens. És
un aucell migrant, escàs a Mallorca, rar a Menorca i Formentera, i accidental a
Eivissa. Es tracta d’una espècie estival que hiverna a l’oest i sud d’Àfrica, i
cria a l’estiu a Europa en colònies mixtes amb altres espècies de llambritges,
gavines, limícoles i ànneres de diverses espècies.

Les llambritges crien al litoral, habitualment
sobre l’arena de les platges, cosa força difícil per a elles durant l’estiu a
Mallorca. A s’Albufera, on hi crien d’ençà el 2001, s’ha demostrat que les
illetes cobertes de grava en llacunes poc profundes són un lloc fantàstic
perquè hi puguin criar sense cap molèstia.
Aquest passat mes de setembre, amb els
participants del camp de voluntariat del Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de
la Naturalesa (GOB), hem ampliat una d’aquestes illetes situada a les basses de
s’Illot, prop de ses Salinetes. En aquesta illeta no només hi han criat les
llambritges, sinó que també hi han fet niu avisadors (Himantopus himantopus) i picaplatges camanegres (Charadrius alexandrinus).
A la primavera i estiu de 2013, a s’Albufera s’han comptabilitzat fins a 16 parelles nidificants de llambritges que han utilitzat alguna de les 10 illetes artificials que hi ha repartides pel Parc. 

Nuevas  isletas para la nidificación del charrán común
El
charrán común (Sterna hirundo) es un
pariente de las gaviotas, de pequeño tamaño y vuelo ligero, de plumaje blanco y
negro, con pico y patas de color rojo intenso. Es un ave migratoria, escasa en
Mallorca, rara en Menorca y Formentera, y accidental en Eivissa. Se trata de
una especie estival que inverna al oeste y sur de África, y cría en verano en
Europa en colonias mixtas con otras especies de charranes, gaviotas, limícolas
i ánades de diversas especies.
Los
charranes crían en el litoral, habitualmente sobre la arena de las playas, cosa
tremendamente difícil para ellos durante el verano en Mallorca. En s’Albufera, donde
crían desde el 2001, se ha demostrado que las isletas cubiertas de grava en
lagunas poco profundas son un lugar fantástico para que puedan criar sin ninguna
molestia.
Este
pasado mes de Septiembre, con los participantes del campo de voluntariado del
Grup Balear d’Ornitología i Defensa de la Naturalesa (GOB) hemos ampliado una
de estas isletas situada en las lagunas de s’Illot, cerca de ses Salinetes. En esta
isleta no sólo han criado los charranes, sino que también han construido su
nido las cigüeñuelas (Himantopus
himantopus
) y los chorlitejos patinegros (Charadrius alexandrinus).
En s’Albufera se han contabilizado hasta 16 parejas nidificantes de charran común que han utilizado alguna de las 10 isletas artificiales que hay repartidas por el Parque.
Voluntaris del GOB participants en l’edificació de l’illeta

Illeta artificial

LES DUNES DE S’OBERTA ES RECUPEREN! / ¡Las dunas de s’Oberta se recuperan!

Les dunes de s’Oberta

Gràcies a un conjunt d’accions: la instal·lació
de pantalles de captació d’arena; el tancament de la zona amb pals i cordes; la
senyalització com a zona en regeneració per evitar el pas de gent per damunt la
duna; i la col·laboració de diversos grups de voluntaris i voluntàries (alumnes
del Col·legi Sant Francesc de Sa Pobla, i membres de l’Associació s’Alzina) que
hi plantaren espècies pròpies de vorera de mar (ginebró de fruit gros, borró,
card marí,…), la recuperació ambiental de les dunes de s’Oberta és, avui en
dia, tot un èxit.
Fa goig veure-les ara, si pensam com havien
quedat de malmeses després d’un fort temporal marítim el 2010.
Las dunas de s’Oberta 

Gracias a un conjunto de acciones: la instalación de
pantallas de captación de arena; el cerramiento de la zona con postes y cuerdas;
la señalización indicando que es un área en regeneración y así evitar el paso de gente por
encima de la duna; y la colaboración de diversos grupos de voluntarios y
voluntarias (alumnos del Col·legi Sant Francesc de Sa Pobla, y miembros de la
Asociación s’Alzina) que plantaron especies fijadoras de arena (enebro, barrón,
cardo corredor marino,…), la recuperación ambiental de las dunas de S’Oberta es, a día de hoy, todo un éxito.
Es muy gratificante verlas ahora, si recordamos el
estado en que quedaron después del fuerte temporal marítimo del 2010.

Març de 2010

Juliol 2013

 Ja es pot apreciar la diferència a les dunes de s’Oberta d’ença del temporal (març de 2010, a dalt) a aquest estiu (juliol de 2013, a baix).

Ya se puede apreciar la diferencia de las dunas de s’Oberta después del temporal (Marzo de 2010, foto de arriba) a este verano (Julio de 2013, foto de abajo).

CELEBRÀREM EL DIA MUNDIAL DE LES AUS AMB LA FUNDACIÓ PER A LA CONSERVACIÓ DEL VOLTOR NEGRE / Celebramos el Día Mundial de las Aves en la Fundación para la conservación del buitre negro.

Dia Mundial de les Aus
El passat dia 5 d’octubre de 2013 dins el
programa d’agenda del Paratge Natural de la Serra de Tramuntana vàrem celebrar
el dia Mundial de les Aus, i organitzàrem una visita guiada per a públic en general
a la Fundació per a la conservació del voltor negre (BVCF Black Vulture
Conservation Foundation), a la finca de Son Pons, a Campanet.
Encara que les primeres deteccions de la minva
del nombre d’exemplars de voltor negre (Aegypius
monachus
) es feren en el 1970, no fou fins a la dècada següent quan es
prengueren les mesures efectives per frenar l’extinció i afavorir la
recuperació de l’espècie.
La Fundació per a la Conservació del Voltor
Negre (BVCF) fou creada el 1986 a Holanda, la seva seu a Espanya és a Mallorca,
a la finca de Son Pons, i des de l’any 1986 desenvolupen diferents programes de
conservació. Entre les mesures duites a terme destaquen les actuacions per
disminuir les amenaces que pateixen els voltors, la custòdia i protecció del
seu territori, activitats d’educació ambiental amb escolars i públic en
general, així com un programa de cria en captivitat o alliberament per a la
reintroducció de les poblacions de voltors a tot Europa.
Durant la visita guiada per n’Evelyn Tewel i
en Juan Sánchez vàrem poder gaudir de les explicacions dels experts en el
programa de recuperació i conservació, a més de poder observar des d’un aguait
les dues espècies de voltors ara presents a la Serra de Tramuntana, el voltor
negre i el lleonat. També vàrem poder constatar l’èxit de les seves actuacions
ja que la població actual és d’uns 110 individus, i en definitiva vàrem poder
conèixer un poc més aquesta au tan emblemàtica de la Serra de Tramuntana, i els
esforços que s’han realitzat per a la seva recuperació.
Día Mundial de las Aves
El pasado día 5 de
octubre de 2013 dentro del programa de agenda del Paraje de la Serra de
Tramuntana celebramos el Día Mundial de las Aves y organizamos una visita
guiada en la Fundación para la conservación del buitre negro, en la finca de
Son Pons, en Campanet.
Aunque
las primeras
detecciones de la merma del número de ejemplares de buitre negro (Aegypius monachus) se
hicieron en 1970, no fue hasta la década siguiente
cuando se tomaron las medidas efectivas para
frenar la extinción y favorecer
la recuperación de la especie.
La Fundación para la
conservación del buitre negro (BVCF) fue creada en 1986 en Holanda, su sede en
España está en Mallorca, en la finca de Son Pons, y desde el año 1986
desarrollan diferentes programas de conservación. Entre las medidas llevadas a
cabo destacan las actuaciones para disminuir las amenazas que padecen los
buitres, la custodia y protección de su territorio, actividades de educación
ambiental con escolares y público en general, así como un programa de cría en
cautividad o liberación para la reintroducción de las poblaciones de buitres en
toda Europa.
Durante la visita guiada
por Evelyn Tewel y Juan Sánchez pudimos disfrutar de las explicaciones de los
expertos en el programa de recuperación y conservación, además de poder
observar desde una plataforma de observación las dos especies de buitres ahora
presentes en la Serra de Tramuntana, el buitre negro y el leonado. También
pudimos constatar el éxito de sus actuaciones ya que la población actual es de unos
110 individuos, y en definitiva conocimos un poco más esta ave tan emblemática
de la Serra de Tramuntana, y los esfuerzos que se han realizado para su
recuperación.

Autor fotos: Gabriel Pascual

DIA MUNDIAL DE LES AUS: JORNADA D’ANELLAMENT CIENTÍFIC Día Mundial de las Aves: Jornada de anillamiento científico en el Parque natural de Mondragó

Desenvolupament
de l’activitat
            El passat dissabte 12 d’octubre dins el programa d’agenda
del Parc natural de Mondragó es va celebrar el Dia Mundial de les Aus.
            L’educador i els participants es dirigiren cap a
l’estació d’anellament situada vora l’estany de s’Amarador.
            Cristina Fiol de Natural History Services SL va fer una demostració
de com i per què es realitza l’anellament científic i la seva importància per a
la gestió i coneixement dels ocells.
            Al llarg del matí es varen fer vàries passades per les
xarxes. S’han anellat 9 ocells de 4 espècies diferents: Erithacus rubecula, Sylvia atricapilla, Parus major i Carduelis
carduelis
. Després es va fer un petit itinerari per escoltar i veure ocells
per la zona de s’Amarador.
Els
participants varen transmetre que els va agradar molt. Troben que activitats
com aquestes són necessàries per a la conservació de les aus i els espais
naturals.
Desarrollo de la actividad
            El pasado sábado 12 de octubre dentro
del programa de agenda del Parque natural de Mondragó se celebró el Día Mundial
de las Aves.
            El educador y los participantes se
dirigieron hasta la estación de anillamiento situada cerca del estanque de
s’Amarador.
            Cristina Fiol de Natural History
Services SL hizo una demostración de cómo y por qué se realiza el anillamiento
científico y su importancia para la gestión y conocimiento de las aves.
            A lo largo de la mañana se
observaron varias veces las redes. Se han anillado 9 aves de 4 especies
diferentes: Erithacus rubecula, Sylvia
atricapilla, Parus major i Carduelis carduelis
. Después se hizo un pequeño
recorrido para escuchar y ver aves por la zona de s’Amarador.
            Los participantes nos transmitieron
que les gustó mucho. Piensan que actividades como éstas son necesarias para la
conservación de las aves y los espacios naturales.

Autor fotos: Jordi Amengual

Segundo aniversario de la Serra de Tramuntana, Patrimonio de la Humanidad de la UNESCO

El pasado 27 de junio se cumplieron 2 años desde que la Serra de Tramuntana fue declarada Patrimonio de la Humanidad por la UNESCO. Sin duda se trata de uno de los parajes más emblemáticos de Baleares.
A lo largo de toda su extensión, incluyendo zonas colindantes, dispones de hasta cuatro espacios protegidos de alto valor paisajístico y natural, en los que podrás disfrutar del legado ecológico y cultural propio de las islas. Desde el Parque Natural de Sa Dragonera, pasando por el propio Paraje Natural de la Serra de Tramuntana y el Monumento Natural del Torrent de Pareis, hasta llegar a la Reserva Natural de s’Albufereta, son territorios ricamente poblados de fauna y flora únicas que conquistan al visitante desde el primer momento.
Sin embargo, una de las mejores formas de disfrutar de este entorno es empaparse de sus historias antes de visitar cada uno de esos espacios protegidos. Las personalidades que han disfrutado de sus paisajes, los acontecimientos que han marcado su curso histórico, las leyendas y curiosidades que se han ido trasmitiendo de generación en generación a través la cultura popular… Para ello navegar por la sección ‘Històries de la Serra‘, de la web oficial www.serradetramuntana.net, es un recurso muy interesante.

S’Albufereta y el único centro de turismo ornitológico balear

Situada en el norte de la isla de Mallorca, la Reserva Natural de s’Albufereta es otra de las zonas húmedas de Balears que juega un papel primordial como estación de tránsito en los movimiento migratorios de las aves acuáticas. 

Próximo a su perímetro -también en el municipio de Pollença- se encuentra el Centre d’interpretació de La Gola, que es el primer y único centro de turismo ornitológico abierto al público en Balears. En sus instalaciones se pueden conocer las mejores zonas de nuestras islas para la observación de aves, así como las diferentes especies que podemos encontrar en cada una de ellas.

S’Albufereta de Pollença destaca tanto por su riqueza paisajística como por sus valores ornitológicos y botánicos. Ejemplares de águila pescadora o de halcón de Eleonor son distinguidos a menudo por los visitantes que se acercan hasta este ecosistema admirable.

Entre los itinerarios que pueden realizarse en esta reserva natural, uno de los más recomendables es la vuelta en bicicleta a s’Albufereta. Destacan las múltiples construcciones tradicionales (entre ellas talayots prehistóricos…) que le confieren una marcada importancia etnológica y cultural.

Cuando se aproxima el verano, una visita a esta reserva natural puede ser el complemento perfecto para disfrutar de una jornada de entretenimiento en familia o entre amigos. El término de Pollença cuenta con numerosos parajes singulares: bañarse en las aguas de sus calas, visitar el Cabo de Formentor y admirar sus paisajes o recorrer algunas de las rutas de montaña de la zona…